Del Crowdfunding i la sobre-regulació estatal

El Divendres 28 de Febrer el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de llei de foment del finançament empresarial. Entre les diverses propostes, s’especifica tot un títol de l’avantprojecte dedicat a la regulació del règim jurídic de les plataformes de finançament participatiu, conegut popularment com el Crowdfunding, també anomenat Crowdlending.

El títol que tracta del règim jurídic del Crowdfunding és el V i està dividit en sis parts: Un primer capítol de descripció de les formes de finançament participatives; Un segon capítol de normes de conducta; Un tercer capítol de registre de les plataformes; Un quart capítol sobre els promotors, els projectes, els préstecs i els valors; Un cinquè capítol de la protecció dels inversors; i finalment, un sisè capítol de les competències de la comissió nacional de mercats de valors i del banc d’Espanya.

Entre aquests capítols de marc jurídic n’ha transcendit als mitjans dues regulacions que l’avantprojecte de llei vol implantar:

– La primera s’especifica a l’article 44, que tracta de les formes de finançament participatives, al punt 2. En aquest apartat s’esmenta que l’import màxim de captació de fons per projecte de finançament participatiu a través d’una plataforma no pot ser superior al milió d’euros.

– La segona i més polèmica s’especifica a l’article 69 de límits a la inversió en projectes publicats a plataformes de finançament participatiu, inclòs al capítol IV de protecció dels inversors. En aquest apartat s’especifica que la Plataforma s’encarregarà d’assegurar-se que cap inversor inverteix més de 3.000 euros en un mateix projecte d’una plataforma i que cap inversor inverteix més de 6.000 euros per any en el conjunt de projectes de la plataforma.

Així doncs, si bé aquest avantprojecte regularia el sector per donar certa seguretat i cobertura als inversors i definir i delimitar el terreny de joc d’aquest sistema de finançament participatiu, cal insistir en que limita escapçant a la baixa tota aspiració de superació del Crowdfunding Espanyol, privant a qualsevol inversor o mecenes de decidir on posar els seus diners i en quina quantitat fer-ho.

Les conseqüències d’aquesta sobreregulació Espanyola molt limitativa esdevindrien més visibles en comparació amb altres països, sobretot els anglosaxons on el Crowdfunding ha agafat més empenta, que malgrat tenir-ho regulat no han fixat llindars superiors a la participació voluntària dels mecenes ens els projectes que vulguin i en les quantitats que vulguin. Aquest greuge, com molts altres, posaria en perill aquest sector de petits mecenatges i de finançament alternatiu al nostre territori en un moment en que les portes al crèdit bancari estan parcialment tancades per a la majoria d’emprenedors i PIMES que volen iniciar el seu projecte. No s’ha d’oblidar que el Crowdfunding serveix també en tant que la gent es senti partícip de la creació d’un projecte en el que creuen que val la pena invertir. En altres paraules, en un moment on els Bancs reben un tracte preferent, sigui pels rescats públics com per la liquiditat a baix interès donada pel sector públic (BCE), s’ofega qualsevol via alternativa de finançament als bancs.

Particularitzant el cas a Catalunya, tenim dos grans projectes amb èxit en aquest camp. El primer és el documental sobre la independència titulat L’endemà, de Isona Passola, amb una recaptació de 350.000€, el projecte que més a recaptat a Europa i que va aconseguir 27 aportacions de 900€. El segon és el submarí tripulat ICTINEU 3, construït a Sant Feliu de Llobregat i amb una profunditat d’operació de 1.200m (el 9è del món), amb una recaptació de 60.970 i amb mecenes aportant fins a 2.500€.

A nivell Estatal i segons l’Associació Espanyola de Crowdfunding, dels 30 milions que va moure el 2013 un 70% dels fons recaptats era destinat a projectes socials o culturals.

A nivell internacional, el fenomen Crowdfunding va ajudar a petites empreses i emprenedors a recaptar 2.700 milions de dòlars l’any 2012 (1.600 dels quals a USA), un 81% més que l’any anterior. A USA, on el fenomen té més implantació, els rècords de finançament participatiu arriben a les desenes de milions de dòlars, com el cas del videojoc Star Citizen, que porta recaptats més 41M$, o el cas del rellotge intel·ligent Pebble, que porta més de 10M$. Ambdós projectes sumen mecenes amb aportacions de més de 10.000$.

A part d’aquest tradicional i popular Crowdfunding, cal tenir present que el finançament d’empreses i projectes a través de webs de plataformes obertes a qualsevol inversor (Plataformes com ara la catalana ECrowd o arboribus), també entrarien en aquesta regulació, fet que implica totalment l’empresa i l’emprenadoria que tots els polítics tant volen fer veure que defensen.

En definitiva, un cop més l’estat s’interposa en el món privat negant certes llibertats com la de cada inversor de posar capital allà on consideri oportú pretenent-ho sobre regular i burocratitzar tot. En definitiva, més regulació pròpia de l’estatisme (d’esquerres o de dretes) i menys llibertat. Estat de buròcrates.